Segon lliurament: Catalunya amb Jèssica Pulla, Ofèlia Drags, Medusa, Bibi Jahfar i Àlex Marteen
A la primera entraga de PARLA’M vam comprovar una cosa essencial: les llengües cooficials no són un detall dins del transvestisme, sinó una part fonamental de com moltes travestis construeixen el seu discurs, identitat i relació amb el públic. El valencià no apareixia com una reivindicació impostada, sinó com una eina viva, quotidiana i profundament connectada a l’escena drag del territori.
Ara és el torn de mirar cap a casa: cap a Catalunya. La meva terra és un territori amb una tradició cultural riquíssima, amb una llengua que ha estat històricament espai de resistència, però també de creació, d’humor, de música i de festa. Un lloc on el català conviu amb moltes altres llengües, però on sovint sembla que l’oci nocturn, el cabaret o el drag hagin d’expressar-se sempre en idiomes hegemònics.
Aquest article neix de la voluntat de mostrar que el drag en català no és nou, ni residual, ni excepcional. Existeix, circula i s’expandeix per pobles, ciutats, casals, bars i escenaris molt diversos. Ho fa des de mirades i formats diferents, però amb un element en comú: la llengua com a part indestriable de l’art del nostre transvestisme.
Benvingudes, benvinguts i benvingutis a ‘PARLA’M CATALÀ’, el segon lliurament d’aquesta secció de Padding Drag Magazine dedicada al transvestisme en llengües cooficials. En aquesta ocasió, cinc travestis de Catalunya ens comparteixen el seu testimoni per entendre com el català no només acompanya el drag, sinó que el modela, l’arrela i el projecta.
LES DEESSES DEL TERRITORI CATALÀ
Comencem amb Jèssica Pulla. Nascuda a Valls, és vedette, cupletista i referent indiscutible del drag en català. El seu personatge beu de la cultura popular catalana, del transformisme del Paral·lel dels anys trenta i de les grans dives de la cançó catalana. Actua arreu del territori, especialment en casals populars, ateneus i centres cívics, i manté una presència mensual al bar La Federica, al Poble-sec. El seu drag és memòria, política i espectacle a parts iguals, com bé sabreu si l’heu vist alguna vegada.
Seguim amb Ofèlia Drags, nascuda a la Seu d’Urgell. Filòloga catalana i filla drag de Jèssica Pulla, construeix el seu univers artístic a partir de l’humor, la música i el teatre català. S’inspira en referents com Guillermina Motta, Dagoll Dagom i les sèries de TV3, amb una clara voluntat de portar el drag fora de Barcelona i apropar-lo als entorns rurals. Entre els seus darrers espectacles destaquen ‘La gran nit de Dragoll Dragom’ i ‘Sis. Les dones de Jaume I’, adaptacions en clau drag i catalana de grans imaginaris de la nostra cultura.
Des del Baix Empordà arriba Medusa, travesti nascuda a Torroella de Montgrí. Amb una trajectòria de quatre anys, ha passat per concursos, discoteques, teatres i festivals d’arts, principalment a la zona de Girona. Formada en il·lustració i il·lustració científica, el seu drag està profundament marcat per l’artesania, ja que sap dissenyar, cosir i maquillar a la perfecció. El català, amb accent empordanès, és una eina clau de connexió amb el seu públic i una part cada vegada més central del seu personatge.
Continuem amb Bibi Jahfar, travesti nascuda de la llum de l’església del Carme de Manresa. El seu univers drag parteix de la fantasia, el teatre musical i una estètica més etèria que realista. La seva trajectòria l’ha portat a actuar en espais com la Churros i la Ravalada, obrint-se camí cap al món del cabaret. La música és una part essencial del seu transvestisme, amb cançons pròpies publicades en la seva llengua.
Tanquem amb l’Àlex Marteen, una reconeguda travesti multifuncional, ja que és DJ, cantant, performer i presentadora. Resident a sales com Razzmatazz o Apolo, ha portat les seves sessions i espectacles arreu d’Europa i a grans esdeveniments internacionals. Com a drag, combina humor, veu i presència escènica en formats que van del cabaret als grans escenaris, sense renunciar a una identitat catalana contemporània. Recentment, ha publicat l’àlbum ‘Xarxes i abismes’ i presenta el pòdcast ‘Travesti Llegida’, consolidant-se com una veu activa dins la cultura queer actual.
Ara que ja les coneixeu una mica més (si no les coneixíeu, clar), entrem en matèria!
LA LLENGUA DES D’ON NEIX TOT
En totes cinc hi ha una idea molt clara: el català no és una decisió presa amb el cap, sinó una conseqüència natural. No és una capa afegida al seu drag, sinó la llengua des d’on tot comença i tot s’articula.
Per a Medusa, parlar català dalt de l’escenari és inevitable. L’accent empordanès, la manera de parlar i el català ‘col·loquial’ formen part d’ella, tant com el maquillatge o el vestuari. Aquesta naturalitat també la comparteix Ofèlia, que explica que fer drag en una altra llengua no hauria tingut sentit, ja que el seu personatge neix des dels mateixos referents amb què ella ha crescut. La seva mare, Jèssica Pulla, també comparteix el seu punt de vista: sense català, el seu drag no existeix. La llengua no acompanya el personatge, sinó que el fa possible.
Bibi viu un procés una mica diferent. El català sempre hi ha estat, però és quan entra a l’escena barcelonina i veu com de poc present hi és, que decideix reforçar-lo. En el seu cas, la llengua és arrel, però també una resposta clara a una mancança de la llengua.
L’Àlex aporta una altra mirada. Utilitzar el català no vol dir fer un drag més limitat, al contrari, és una llengua tan vàlida com qualsevol altra per fer entreteniment actual, professional i amb aquesta essència pop que tant ens agrada als queers.
PARLAR IGUAL PER GAUDIR JUNTES
El drag en català no parteix del no-res. Es construeix a partir d’un imaginari compartit que el públic reconeix de seguida (encara que molts cops no sigui del tot conscient).
En els espectacles de Jèssica Pulla, la llengua és una eina central d’humor i connexió. El joc amb el català, les traduccions i els dobles sentits construeix un relat que el públic entén i comparteix. Aquesta mateixa manera d’entendre el drag apareix en Ofèlia Drags, que utilitza la llengua com a fil conductor del seu univers escènic. No cal situar el públic: el català ja crea un marc comú que fa que tot flueixi amb naturalitat.
Medusa ho enfoca des d’un altre lloc. El seu drag no es basa en noms concrets, sinó en una manera de parlar i d’estar. El català deixa de ser una llengua rígida o excessivament correcta i esdevé viva, propera i humana. Així com la Bibi Jahfar, que juga amb paraules, accents i expressions molt concretes. L’humor de poble i els girs lingüístics creen una complicitat immediata amb el públic.
Àlex Marteen, per la seva banda, remarca i defensa que el català no ha de quedar tancat en uns referents determinats. També pot existir dins l’electrònica, el pop i els formats més actuals, sense haver de justificar-se.
EL RECONEIXEMENT DEL PÚBLIC
La llengua té un paper clau en la relació amb el públic. No sempre genera les mateixes reaccions, però sí connexions molt fortes.
Ofèlia Drags explica que parlar català li ha permès arribar a persones que potser no connectarien amb altres propostes drag més urbanes. En festes majors o casals, la llengua funciona com un pont directe. Això connecta amb el que al·lega Medusa: quan el públic sent el seu accent, alguna cosa canvia. De seguida entenen que aquella travesti parla com ells.
L’Àlex Marteen destaca que moltes persones agraeixen veure la seva llengua en espais d’entreteniment on normalment no és present. El català genera una sensació de validació immediata.
Per la Jèssica Pulla, la clau és el reconeixement. Els referents que utilitza no són desconeguts, sinó compartits, i això fa que el públic se senti còmode. La Bibi Jahfar, amb la seva essència, posa l’accent en la música, en com cantar en català li permet arribar a un lloc emocional molt directe.
NORMALITZAR SENSE TRADUIR-SE
Com ja vam tractar a l’anterior lliurament de ‘PARLA’M’, la pressió per canviar de llengua existeix, però no es manifesta igual en tots els casos.
Bibi Jahfar apunta que a Barcelona fer un espectacle íntegrament en català continua sent més complicat del que hauria de ser, sobretot pel pes del turisme i la idea d’un oci pensat per arribar a tothom. Medusa també ha viscut pressions per adaptar-se, però quan actua a casa el català és irrenunciable, no com a confrontació, sinó com una manera coherent de ser a l’escenari.
Des d’aquí, Àlex Marteen introdueix una mirada més flexible, defensant que fora de Catalunya canviar de llengua pot ser una eina útil, sempre que aquesta adaptació no acabi convertint-se en norma i relegant el català a un segon pla. És precisament aquest risc el que assenyala Jèssica Pulla, que qüestiona el discurs d’‘arribar a més gent’ i recorda que parlar català també permet construir una escena pròpia, fidel i sostinguda.
En aquest mateix sentit, Ofèlia Drags ho té clar i no contempla canviar de llengua, ni tan sols fora dels Països Catalans, per així establir una manera d’existir amb normalitat.
MEMÒRIA I FUTUR
La resposta apareix quan la llengua deixa de funcionar com un fet puntual i passa a formar part del dia a dia escènic. Totes coincideixen que el pas següent no és parlar més fort, sinó parlar més sovint.
Àlex defensa el català com una llengua plenament contemporània, capaç d’existir en qualsevol format sense haver de justificar-se. Normalitzar-lo també vol dir treure-li el pes de la solemnitat.
Medusa posa l’accent en la necessitat de memòria. El transvestisme català ha existit sempre, però sovint no ha quedat registrat ni reconegut. Fer drag en català avui també és una manera de donar continuïtat a una història que ja hi era.
Ofèlia insisteix a ocupar espais més enllà de l’Orgull. Si el català només apareix en moments concrets, continua sent una excepció. Portar-lo a escenaris diversos és part d’aquesta normalització.
Bibi parla de responsabilitat col·lectiva. Crear en català no és còmode davant de tothom, però sí necessari si es vol que la llengua segueixi viva dins la cultura popular.
I Jèssica finalitza resumint amb claredat: parlar català no va contra ningú, és una manera d’existir, crear i compartir des del mateix lloc.
Al cap i a la fi, parlar català al drag no és un extra, sinó part del joc. Per a Jèssica, Medusa, Ofèlia, Bibi o Àlex, la llengua no acompanya el personatge, sinó que el fa existir i desenvolupar-se.
Això es nota en com cada accent, cada expressió i cada joc de paraules connecta directament amb el públic i transforma l’escenari en un espai propi i únic.
El que emergeix de tot això és clar: fer drag en català no és un gest heroic ni únicament una reivindicació, sinó que també la manera en com es viu i es crea en el nostre territori i amb la nostra bonica llengua.
Fins aquí ‘PARLA’M CATALÀ’, un article que, tant les travestis entrevistades com jo, hem gaudit molt de realitzar, ja que ens afecta en primera persona, a la nostra terra i la nostra llengua. Al pròxim lliurament de ‘PARLA’M’ ens mudem al País Basc: veurem com el drag en euskera juga amb la llengua, amb l’humor i amb l’escena local, i quines figures l’estan fent créixer. Ens veiem pròximament estimats lectors, que visqui la llengua!
