Primer lliurament: el País Valencià amb Ferrxn, Pam Demia, Laila Laila i Venus Noi
El transvestisme és transgressió, missatge i expressió. Dins d’aquestes categories entra la llengua, la manera en la qual es vol comunicar i tractar amb el públic. Nosaltres ens trobem a Espanya, un territori en què majoritàriament es parla castellà. Per desgràcia, hi ha llengües que sembla que perden importància o esdevenen un segon pla quan es tracta de ser drag queen, com si pel fet de ser-ho haguessis de fer espectacle únicament en castellà o anglès.
A aquesta edició de Drag Race España, s’ha obert una porta sense voler-ho; el format ens ha presentat a Ferrxn, una orgullosa drag valenciana que va irrompre el werkroom presentant-se en valencià (no en neutre!). És veritat que abans s’havia parlat uns altres idiomes al format, però no de la manera en què ho va fer ella. En aquesta posició, Ferrxn no és una superheroïna de la lluita per la llengua, però amb el fet de ser ella mateixa i parlar el seu idioma, ha posat el focus sobre aquelles travestis que fan show en les conegudes com a ‘llengües cooficials d’Espanya’, és a dir: el valencià, el català, l’euskera, el gallec… (Que encara que se’ls denomini com a ‘cooficials’, són igual d’oficials que el castellà).
Benvolguts, benvolgudes i benvolgutis a la secció de ‘PARLA’M’. En Padding Magazine volem impulsar aquesta secció on es dona veu a totes les llengües que formen el panorama nacional, enfocant-lo, és clar, en el transvestisme. Setmana rere setmana agafarem una llengua i unes drags que facin espectacle amb aquesta, per tractar diversos temes que anireu veient als nostres articles.
Avui, i per inaugurar la secció, ens situarem al País Valencià. Quatre de les drags més representatives del territori i de l’idioma ens han ajudat i aportat el seu testimoni per construir aquest meravellós format. Voleu saber una mica més sobre elles?!
LES NOSTRES MUSES VALENCIANES
Primer de tot, trobem a Pam Demia. L’artista neix després del confinament de 2020, en un moment de ruptura laboral i vital. Dissenyadora gràfica i graduada en Belles Arts, crea el seu personatge com una femme fatale inspirada en les dives del sexy thriller dels noranta, amb la intenció de qüestionar i desmuntar aquest arquetip. Comença a l’espai de Varietats (Valencià), on es professionalitza ràpidament, i entra juntament amb Ferrxn al segell ‘Riures en Valencià’. Compagina la comèdia i el cabaret amb projectes com ‘Canapé Chucrut Cabaret’ o ‘Divino, Mari!’, una proposta de neo-revista.
La següent és Laila Laila. Ella neix el 2021 com a forma d’impuls vital que acaba convertint-se en projecte artístic. El seu drag se centra en la paraula, el micro i la relació directa amb el públic, sense números de ball ni cant. Beu del glamur clàssic, el terror vintage i l’absurdisme, utilitza el valencià com a eix central del seu discurs escènic. Ha actuat en projectes com ‘El Show de les Marikinkis’, des d’on reivindica la necessitat de més llocs estables per al transvestisme al País Valencia.
Continuem amb en Venus Noi. Ell és drag king d’origen moixentí que comença el seu recorregut a València l’any 2021, dins la House of Marikinkis. El seu personatge combina una estètica masculina eclèctica amb referents globals com el K-pop, els clubkids o l’imaginari fetish. Tot i aquestes influències internacionals, Venus fa del valencià un element clau del seu drag. Actua principalment en espais autogestionats i ha passat per escenaris de València, Castelló i Conca.
Per últim, però no menys important, trobem a Ferrxn. La concursant de la cinquena temporada de DRES. El seu drag parteix del teatre, la comèdia i el text, amb una clara voluntat de normalitzar el valencià com a llengua escènica. Ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria des de l’autogestió i forma part de projectes com ‘Canapé Chucrut Cabaret’ i del segell ‘Riures en Valencià’ (juntament amb Pam). El seu treball combina humor i exageració, convertint-se en una de les veus més visibles del transvestisme dins l’escena actual.
Ara que ja les coneixeu una mica més (si no les coneixíeu, clar), entrarem en matèria!
LA LLENGUA COM A PUNT DE PARTIDA
En totes quatre apareix una idea molt compartida: fer drag en valencià no neix d’una estratègia ni d’una decisió pensada a llarg termini, sinó d’una cosa molt més senzilla.
Ferrxn ho explica des de la coherència vital: fa els seus shows en valencià perquè és la llengua que utilitza cada dia, la que parla amb la seva gent i amb la qual pensa. No hi ha un discurs construït a darrera, sinó una continuïtat entre la seva vida personal i el seu treball a escena. Aquesta mateixa naturalitat la defensa Venus Noi, que no entén per què hauria de canviar de llengua just en el moment de fer art, si tota la resta de la seva vida passa en valencià. Si ell estima, estudia i treballa en un idioma, no té sentit abandonar-lo al moment de crear el seu personatge i la seva retòrica.
Ara bé, el que comença com una cosa espontània es converteix, amb el temps, en una presa de consciència. Pam Demia recorda que el primer dia que va pujar a l’escenari amb Ferrxn parlant en valencià, el públic ho va veure com una cosa estranya, gairebé exòtica. Aquest fet és el que li fa veure que hi ha un espai sense ocupar dins l’escena drag i que la llengua també pot formar part del discurs artístic i polític. Laila Laila, per la seva banda, parteix d’una absència molt clara: abans de començar, no trobava transvestisme en valencià. Tot el que consumia era anglès a la televisió o castellà als locals. El seu drag neix, en gran part, del desig d’oferir al públic (i a ella mateixa) allò que havia trobat a faltar.
Podem veure i entendre que en les quatre, la llengua no apareix com un afegit, sinó com l’origen mateix del personatge.
IDENTITAT ESCÈNICA
Quan el transvestisme se sosté sobre la paraula, la llengua esdevé un element central.
Laila Laila, que es defineix clarament com una ‘tia de micro’, explica que el valencià no és només la manera com parla, sinó l’eina principal amb la qual construeix el seu drag. A més, utilitzar-lo és també una forma de combatre els tòpics: rebutja fer servir l’idioma només des de la burla o l’estereotip (xe, nano…), i reivindica que pot ser una llengua per a ser sexy, intensa, absurda, emocional o fins i tot avorrida, com qualsevol altra.
Pam Demia ho viu des d’un lloc molt semblant, però encara més identitari. Per a ella, Pam no existiria sense la llengua, sense la lluita i sense tot el que implica fer drag en valencià. El talent i la llengua es retroalimenten: una fa ressonar l’altra. En el cas de Ferrxn, el valencià és la base del seu humor, del text i del treball teatral. No hi ha voluntat d’explicar-lo ni de justificar-lo: simplement és la manera en què el personatge es construeix i es relaciona amb el públic.
Venus Noi introdueix un contrast interessant: el seu drag beu de referents globals i estètiques internacionals, però és just quan parla que tot s’encaixa. En sentir-lo, el públic ho té clar: és de La Costera. La llengua funciona com una marca d’origen que situa el personatge i li dona cos.
ENTRE EL REBUIG, LA SORPRESA I LA CONNEXIÓ REAL AMB EL PÚBLIC
Actuar en valencià genera reaccions molt diverses, i totes quatre ho tenen molt clar.
Pam Demia parla de dos tipus de públic molt diferenciats: d’una banda, el que es mostra reticent o molest per sentir una llengua que no vol entendre, i a l’altra, el que, en acabar el show, s’acosta per donar-li les gràcies per haver actuat en valencià. Quan això passa, diu, la connexió és profunda i molt emocionant.
Laila Laila posa l’accent en el després de l’actuació: la gent que s’acosta a xerrar, que parla de pobles, d’expressions o de maneres de dir. Aquelles converses creen un vincle molt especial, perquè el públic no només connecta amb el personatge, sinó també amb la persona que hi ha darrere. Venus Noi ho viu d’una manera semblant: el públic valencianoparlant mostra molta il·lusió per poder consumir cultura en la seva llengua, però també comprova que qui no entén el que diu s’ho passa bé igual.
Per a Ferrxn, la relació amb el públic ha sigut també un procés llarg d’educació. Al principi va ser complicat, tant amb el públic com amb els promotors, però amb el temps s’ha creat una comunitat fidel, molt conscient i implicada, que entén que defensar el valencià dalt d’un escenari és defensar molt més que una artista.
PRESSIONS, LÍMITS I AUTOGESTIÓ COM A RESPOSTA
La pressió per parlar castellà existeix, però no sempre ve del mateix lloc.
Pam Demia explica que, en el seu cas, no ha vingut tant dels promotors com del públic, i que amb el temps ha après a no demanar permís per parlar la llengua que vol. Laila Laila comenta que, tot i no haver actuat fora de València, és conscient que la pressió augmenta quan estàs fora del teu territori.
Venus Noi parla sobretot d’una infravaloració general: molts promotors assumeixen que les llengües cooficials no interessen al públic, i això acaba portant moltes travestis cap a l’autogestió. Ferrxn, amb més experiència fora, aporta una visió més complexa: actuar en altres llocs implica traduir, però no tot es pot traslladar igual. L’humor, els jocs de paraules i els ritmes no sempre funcionen de la mateixa manera en una altra llengua.
En tots els casos, l’autogestió apareix com un espai de llibertat, però també com una resposta necessària davant d’un sistema que encara no integra del tot la diversitat lingüística.
DRAG CULTURA I PATRIMONI
Quan parlen del transvestisme com a cultura i patrimoni lingüístic, totes coincideixen que encara queda molt camí per recórrer.
Laila Laila insisteix que primer cal explicar què és realment el drag i traure’l dels espais exclusivament nocturns, portant-lo a festivals, centres culturals o universitats (en definitiva, espais on doni la llum del sol). Pam Demia recorda que les travestis sempre han sigut transmissores de cultura LGTBIQ+, i que fer-ho en valencià és una manera clara de defensar que també formem part del patrimoni cultural.
Venus Noi assenyala que com més travestis facin bons espectacles i propostes en llengües no hegemòniques, menys estrany serà veure-les. Ferrxn tanca la idea explicant que el drag en valencià ha creat una necessitat que abans no existia: un buit que s’ha omplit a base de treball, constància i escena.
No es tracta de folklore ni de costumisme. Es tracta de present. De dir que aquí es parla valencià, i que aquí també es fa transvestisme amb l’idioma que ens surti de l’ànima.
Definitivament, parlar de drag en valencià no és parlar d’una excepció ni d’una curiositat. És parlar de persones que pugen a un escenari i ho fan amb la llengua amb la qual viuen, estimen i es relacionen cada dia. El que Ferrxn, Pam Demia, Laila Laila i Venus Noi demostren és que el transvestisme no necessita traduir-se per existir, ni justificar-se per ser legítim. Existeix perquè hi ha cossos, veus i històries que el fan possible.
El valencià, en els seus espectacles i formats artístics, no és un reclam ni una disfressa: és una eina, un origen i un espai de trobada. A vegades genera resistència, a vegades sorpresa, però sobretot crea comunitat. I en un panorama on sovint es pressuposa que tot ha de passar per una llengua hegemònica, escoltar travestis parlant en la seva llengua és també una manera de dir que hi ha altres centres, altres escenes i altres maneres de fer cultura.
Aquesta primera entrega de PARLA’M no vol donar lliçons ni tancar debats. Vol escoltar, posar el focus i recordar que les llengües no viuen només als llibres o a les institucions, sinó també dalt d’un escenari, entre rialles, micro, perruca i tacons. Perquè si el drag és expressió, llibertat i transgressió, també ho és fer-lo en la llengua pròpia.
Ens veiem la setmana que ve amb: PARLA’M CATALÀ!
